BLOG

Paràlisi facial en adults: Fisioteràpia neurològica

rostro anatomia facial

La paràlisi facial perifèrica és un problema clínic relativament freqüent que consisteix en la debilitat de la meitat de la musculatura de la cara a conseqüència d’una lesió del nervi facial.

En aquest article t’explicarem els tipus de paràlisis facials que existeixen i com podem arribar a tractar-la amb les tècniques troncals de la fisioteràpia neurològica. 

Símptomes generals:

La paràlisi facial pot ser originada per diferents motius i pot ser causa de diferents problemes previs. Per això, els símptomes poden ser molt diversos. A part, també variarà depenent del grau de la lesió. Igualment, podem enumerar alguns dels símptomes comuns que té la paràlisi facial com són:

  • Absència de mobilitat voluntària dels músculs d’una meitat de la cara contrària al nervi facial lesionat.
  • Desapareixen les arrugues del front.
  • Incapacitat d’alçar la cella i tancar l’ull.
  • Caiguda de la comissura labial.
  • El pacient no pot bufar, xiular o inflar.
  • Té una absència o excés de llàgrimes i saliva.
  • Mostra sequetat o hipersecreció a la boca i a l’ull.
  • Pot patir dolor a la cara, oïda i darrere d’aquesta.
  • Alteració del gust (sabor metàl·lic).
  • El pacient té dificultats per parlar, menjar o beure. 
  • Altres manifestacions sensitives i de la percepció

Tipus principals de paràlisi facial:

És important saber que l’ésser humà té 2 nervis facials, un a cada costat de la cara i que normalment la paràlisi solament afecta a un dels dos costats. 

Per tant, existeix:

La paràlisi facial central

Es podrà veure una debilitat de la meitat inferior d’un costat de la cara (boca i galta). En el cas de patir un Ictus, sol ser una de les conseqüències més habituals. 

La paràlisi facial perifèrica 

La més comuna de les dues i en la que ens centrarem en aquest article on s’aprecia la debilitat d’una meitat de la cara. 

Dins d’aquest tipus de paràlisi podem trobar diferents afectacions de la malaltia:

1- 40% paràlisi facial de bell o idiopàtica

  • Incidència de 23 casos x cada 100.000 a l’any.
  • No té preferència clara per cap sexe i apareix habitualment entre els 18 i els 50 anys. 
  • El seu origen és desconegut, però, s’atribueix a la mala circulació de la sang, una infecció del nervi per un virus o problemes immunològics. En definitiva, s’origina per la inflamació del nervi facial d’una forma brusca i agusa, sent les primeres 48 hores les més importants per actuar, perquè d’això dependrà una recuperació favorable. 
  • La recuperació completa d’aquesta afectació es sol donar entre 1 i 6 mesos en el 80% dels casos i es manifesta amb un dolor retroauricular, degut als músculs de l’expressió.

2- 25% d’origen traumàtic.

  • Sol aparèixer a conseqüència d’un TCE (Traumatismo Cráneo Encefálico) on es pot produir una fractura de l’os temporal, provocant que aparegui la paràlisi.

3- 7% paràlisi facial Herpes Zoster OTICO.

  • L’herpes infecte el nervi provocant un procés inflamatori i s’observa en el pacient la debilitat dels músculs de la cara, però també pot presentar-se en altres parts del cos com el coll o la mucosa bucal. 
  • Sol aparèixer de forma brusca.
  • Menys del 60% dels pacients amb aquesta afectació de la paràlisi facial es recupera sense cap seqüela. 
  • Pot coexistir amb símptomes com la hipoacúsia o el vertigen.

4- Afectació per otitis.

  • És un tipus de paràlisi acil poc freqüent i de ràpida recuperació amb antibiòtics. 

5- 13% tumoral.

  • Es desenvolupa de forma més lenta, originant mals de cap, convulsions o hipoacúsia. 

6- Altres afectacions.

També existeix la paràlisi facial causada per una síndrome o malaltia neurològica. 

¿Es pot prevenir?

No en tots els casos es pot prevenir aquesta malaltia, però si hi ha mesures que poden servir d’ajuda com:

  1. Evitar canvis de temperatura bruscs. 
  2. Si estem en contacte amb animals, serà important desparasitar-los per evitar contagiar-nos de la malaltia de Lyme, tramesa per la picada de les paparres i relacionada amb la paràlisi facial.
  3. Tenir relacions sexuals amb protecció per evitar l’Herpes simple, ja que també pot generar paràlisi facial.

En casos com tumors, otitis o altres malalties neurològiques, no podrem realitzar una prevenció de forma específica. 

Com treballem la paràlisi facial?

A Bodhivita treballem amb un tractament des del punt de vista neurocognitiu que es divideix en 3 fases:

  1. Fase I: evitem exercicis que suposin contracció voluntària.
  2. Fase II: s’inicien progressivament exercicis que poden requerir contraccions musculars.
  3. Fase III: s’ajuda al pacient a restaurar la mímica espontània.

Reserva la teva primera sessió

Picture of Cristina Alonso

Cristina Alonso

Fisioterapia neurològica

Compartir:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Open chat
1
Necessites ajuda?
Hola 👋🏼 Necessites alguna cosa?