La paràlisi facial perifèrica és un problema clínic relativament freqüent que consisteix en la debilitat de la meitat de la musculatura de la cara a conseqüència d’una lesió del nervi facial.
En aquest article t’explicarem els tipus de paràlisis facials que existeixen i com podem arribar a tractar-la amb les tècniques troncals de la fisioteràpia neurològica.
Símptomes generals:
La paràlisi facial pot ser originada per diferents motius i pot ser causa de diferents problemes previs. Per això, els símptomes poden ser molt diversos. A part, també variarà depenent del grau de la lesió. Igualment, podem enumerar alguns dels símptomes comuns que té la paràlisi facial com són:
- Absència de mobilitat voluntària dels músculs d’una meitat de la cara contrària al nervi facial lesionat.
- Desapareixen les arrugues del front.
- Incapacitat d’alçar la cella i tancar l’ull.
- Caiguda de la comissura labial.
- El pacient no pot bufar, xiular o inflar.
- Té una absència o excés de llàgrimes i saliva.
- Mostra sequetat o hipersecreció a la boca i a l’ull.
- Pot patir dolor a la cara, oïda i darrere d’aquesta.
- Alteració del gust (sabor metàl·lic).
- El pacient té dificultats per parlar, menjar o beure.
- Altres manifestacions sensitives i de la percepció
Tipus principals de paràlisi facial:
És important saber que l’ésser humà té 2 nervis facials, un a cada costat de la cara i que normalment la paràlisi solament afecta a un dels dos costats.
Per tant, existeix:
La paràlisi facial central
Es podrà veure una debilitat de la meitat inferior d’un costat de la cara (boca i galta). En el cas de patir un Ictus, sol ser una de les conseqüències més habituals.
La paràlisi facial perifèrica
La més comuna de les dues i en la que ens centrarem en aquest article on s’aprecia la debilitat d’una meitat de la cara.
Dins d’aquest tipus de paràlisi podem trobar diferents afectacions de la malaltia:
1- 40% paràlisi facial de bell o idiopàtica
- Incidència de 23 casos x cada 100.000 a l’any.
- No té preferència clara per cap sexe i apareix habitualment entre els 18 i els 50 anys.
- El seu origen és desconegut, però, s’atribueix a la mala circulació de la sang, una infecció del nervi per un virus o problemes immunològics. En definitiva, s’origina per la inflamació del nervi facial d’una forma brusca i agusa, sent les primeres 48 hores les més importants per actuar, perquè d’això dependrà una recuperació favorable.
- La recuperació completa d’aquesta afectació es sol donar entre 1 i 6 mesos en el 80% dels casos i es manifesta amb un dolor retroauricular, degut als músculs de l’expressió.
2- 25% d’origen traumàtic.
- Sol aparèixer a conseqüència d’un TCE (Traumatismo Cráneo Encefálico) on es pot produir una fractura de l’os temporal, provocant que aparegui la paràlisi.
3- 7% paràlisi facial Herpes Zoster OTICO.
- L’herpes infecte el nervi provocant un procés inflamatori i s’observa en el pacient la debilitat dels músculs de la cara, però també pot presentar-se en altres parts del cos com el coll o la mucosa bucal.
- Sol aparèixer de forma brusca.
- Menys del 60% dels pacients amb aquesta afectació de la paràlisi facial es recupera sense cap seqüela.
- Pot coexistir amb símptomes com la hipoacúsia o el vertigen.
4- Afectació per otitis.
- És un tipus de paràlisi acil poc freqüent i de ràpida recuperació amb antibiòtics.
5- 13% tumoral.
- Es desenvolupa de forma més lenta, originant mals de cap, convulsions o hipoacúsia.
6- Altres afectacions.
També existeix la paràlisi facial causada per una síndrome o malaltia neurològica.
¿Es pot prevenir?
No en tots els casos es pot prevenir aquesta malaltia, però si hi ha mesures que poden servir d’ajuda com:
- Evitar canvis de temperatura bruscs.
- Si estem en contacte amb animals, serà important desparasitar-los per evitar contagiar-nos de la malaltia de Lyme, tramesa per la picada de les paparres i relacionada amb la paràlisi facial.
- Tenir relacions sexuals amb protecció per evitar l’Herpes simple, ja que també pot generar paràlisi facial.
En casos com tumors, otitis o altres malalties neurològiques, no podrem realitzar una prevenció de forma específica.
Com treballem la paràlisi facial?
A Bodhivita treballem amb un tractament des del punt de vista neurocognitiu que es divideix en 3 fases:
- Fase I: evitem exercicis que suposin contracció voluntària.
- Fase II: s’inicien progressivament exercicis que poden requerir contraccions musculars.
- Fase III: s’ajuda al pacient a restaurar la mímica espontània.
